Páginas

Activitats


2.En les curses de motos GP són molt importants  els motors i tot a els materials metàl • lics que hi intervenen. Quins altres materials creus que també són estratègics per guanyar aquestes curses? Justifica La Resposta.

Podríem dir que si que els  motors, carburadors i tota la mecànica de les motos tenen  de formar part alhora de guanyar les curses , però les motos aquestes  tindran un ritme mol elevat  alhora de la cursa gracies als components que esta formada , tenen que assolir la màxima velocitat , el màxim rendiment i la menor resistència a l'aire, ser la millor aerodinàmica, per tal de poder adquirir una bona posició a les carreres, als materials que és fan servir normalment són aliatges molt lleugers que a la vegada són resistents i que són molt compactes i poc pesants, cal dir que es molt difícil trobar informació sobre els materials ja que es un dels punts estratègics i no s’extreu a la llum els components que s’utilitzen per tal de que les altres escuderies no agafin les millores que pugui tenir la moto respecte la seva.

Nº4.1El ferro és el metall més emprat actualment, en qualsevol de les seves presentacions, ferro forjat, fosa o acer, ja que el seu cost d’obtenció és relativament baix i també moltes de les seves aplicacions. Malgrat tot, algunes de les seves característiques (baixa conductivitat tèrmica i elèctrica, dificultat de mecanització, facilitat de corrosió) obliguen la indústria a buscar metalls alternatius per a segons quines aplicacions. Aquests altres metalls que es poden fer servir en estat pur o bé formant aliatges i s’anomenen genèricament metalls no fèrrics i es poden classificar, atenent a la seva densitat, en pesants, lleugers i ultralleugers. Substitueixen el ferro en múltiples aplicacions tecnològiques perquè les seves propietats són més adequades, tot i que el seu preu és més elevat per la baixa concentració d’alguns d’aquests metalls en les seves menes, la gran quantitat d’energia consumida en el procés d’obtenció i afinament i la demanda relativament reduïda, que obliga a produir-los en petites quantitats. Metalls no fèrrics de més aplicació industrial són?

Els principals metalls no fèrrics son:
L’Alumini que és un dels principals components de l’escorça terrestre y no es presenta en estat pur sinó combinat formant silicats. Les seves propietats físiques són: blanc i brillant al tall. S’oxida superficialment i perd la seva lluïssor. És molt lleuger, es fon a temperatura baixa i és un bon conductor de l’electricitat. Les seves propietats mecàniques són: molt tou i mal·leable.
Les seves aplicacions: Automòbils, portes, finestres, cassoles, taps d’ampolles, envasos alimentaris.

El Coure és un dels metalls més antic utilitzat. Les seves propietats físiques són: vermellós i té una lluïssor metàl·lica. Quan s’oxida adopta un to verdós. És un gran conducor de l’electricitat. Les seves propietats mecàniques són: tou, dúctil i mal·leable.
Les seves aplicacions: fabricació de components elèctrics i electrònics, construcció.


El zinc s’utilitza com a material tècnic. Les seves propietats físiques són les següents: Té un color gris blavenc i és brillant, és fon a temperatures baixes. Les seves propietats mecàniques són: tou i fràgil.

Les seves aplicacions: s’utilitza per fer cobertes d’edificis. La seva major aplicació és la galvanització en calent (cobrir peces d’acer per evitar l’oxidació)

L’Acer va ser descobert a finals del segle XVIII. Les seves propietats físiques són: color blanc brillant, és molt resistent a l’oxidació i a la corrosió, és menys dens que el ferro i es fon a temperatures altes, és un bon conductor de l’electricitat. Les seves propietats mecàniques són: un dels metalls més durs que existeixen, però alhora és trencadís.
Normalment s’utilitza aliat amb altres metalls. Les seves aplicacions : l’acer al corm s’utilitza per a la fabricació d’eines i de peces de maquinària industrial ja que es molt dur i tenaç. El corm i el níquel, són els components bàsics dels anomenats acers inoxidables.


4.2 El preu dels metalls varia segons la llei de l’oferta i la demanda. En un món globalitzat com el nostre, l’oferta i la demanda s’estableixen a nivell mundial. Depenent de la seva utilització i de la seva abundància, la unitat de referència a l’hora d’establir el preu pot ser la tona (t), el quilogram (Kg) o, fins i tot, el gram (g).
Busca en l’apartat corresponent de la Borsa i dels mercats internacionals, on es negocien els preus de les matèries primeres, els preus actuals d’aquests metalls i compara’ls amb els del 1997.

El preu mitjà el 1997 d’alguns metalls va ser:
Níquel                  1,039,500 pts/t
Estany                  921,750 pts/t
Coure                   373,500 pts/t
Alumini                225,000 pts/t
Zinc                       159,000pts/t
Plom                     106,350 pts/t
Argent                 27,819 pts/Kg
Or                          1,744 pts/g

Actualment els preus mitjans d’aquests metalls són:
Níquel                  11.981,11 €/t
Estany                  16.204,59 €/t
Coure                   5.498,13 €/t
Alumini                1.417,47 €/t
Zinc                       1.417,47 €/t
Plom                     70.780,85 €/t
Argent                  17.979,58 €/t                        
Or                           1.055.904,72 €/t
Tenint en compte que 1,000,000 de pessetes equival avui en dia a 6,000€, podem observar que actualment aquests metalls es venen a un preu molt més elevat que no pas al 1997. Això és degut a que aquestes matèries primeres estan en procés d’esgotament, i es per això que es puja el preu.
Actualment aquest tipus de matèries es troben en una superfície de molta profunditat i per accedir-hi a elles, es necessita una maquinària pesada i costosa. El preu del metall no només està valorat en quin tipus de metall és, sinó en la maquinària utilitzada, la seguretat dels treballadors i el sou de cada treballador.
Es pot dir també que la demanda per part de la indústria ha fet que l’extracció estigui més demandada i com a conseqüència els preus d’alguns metalls han pujat.  


6. Com va influir en el cop militar de Pinochet el fet que Xile fos un important productor de coure a nivell mundial, i que les seves mines estiguessin explotades per companyies dels Estats Units. www.margencero.com/musica/jara/cobrechileno.htm

Al segle XIX, Xile es va independitzar de les antigues metròpolis d’Espanya, però va ser més aviat una independència fictícia ja que Xile necessitava política i econòmicament a Espanya. El motor econòmic era el treball de la terra, moltes persones es dedicaven a cultivar per extreure el seu propi benefici.
Salvador Allende, un polític de l’època, va pujar al poder democràticament amb el seu partit polític “Unidad Popular”. Allende volia fer reformes i nacionalitzar els recursos existents en el país, les mines de coure. El coure és la principal riquesa natural de Xile, té el 35% de les reserves mundials de coure. Fins aquell moment els nord-americans explotaven el recurs Xilè, però el mineral es pagava a una quantitat molt petita tenint en compte les despeses que suposava extreure’l. Per parar això, van voler deixar de subministrar-li als nord-americans el seu recurs, i així sortir de la crisi en la que es trobava el país.
Per aconseguir això, havien de fer que els beneficis fossin per a ells mateixos i no pas per als nord-americans. La dreta Xilena es va oposar a aquestes iniciatives, es per això que van sorgir una sèrie de manifestacions i vagues per parar aquest canvi.
Salvador Allende va obtenir majoria absoluta al 1973, sorprenent així a la dreta. Els alts càrrecs de l’exèrcit volien el cop d’estat i van començar a prendre posicions dins de la militaria per substituir als alts càrrecs. En aquest moment és on apareix Pinochet, qui va substituir al general Prats mitjançant la imposició i gràcies a l’ajuda dels Estats Units i un exèrcit poc partidari del govern d’esquerres. Pinochet i el seu exèrcit van donar el cop d’estat l’11 de Setembre al Palau de la Moneda. La Junta militar el va escollir a ell com a nou líder del país.
Pinochet va matar a més de 15.000 persones i així, les multinacionals nord-americanes van poder tornar a explotar les mines Xilenes. 


7.Què és la fibra òptica? Aplicacions

La fibra òptica és un mitjà de transmissió Empleat habitualment en xarxes de dades, un fil molt fi de material transparent, vidre o materials plàstics, pel que Envia'ns polsos de llum que representen les dades a transmetre. El feix de llum queda completament confinada i es propaga per l'interior de la fibra amb un angle de reflexions per taulells d'angules límit de reflexions total, en funcions de la llei de Snell. La font de llum pot ser làser o un LED.
Aplicacions
·         Comunicacions amb fibra òptica
La fibra òptica s'empra com a mitjà de transmissió per a les xarxes de telecomunicacions, ja que per la seva flexibilitat els conductors òptics poden agrupar formant cables. Les fibres usades en aquest camp són de plàstic o de vidre, i algunes vegades dels dos tipus. Per a usos interurbans són de vidre, per la baixa atenuació que tenen.
·         Sensors de fibra òptica
Les fibres òptiques es poden utilitzar com a sensors per mesurar la tensió, la temperatura, la pressió i altres paràmetres. La grandària petita i el fet que per elles no circula corrent elèctric li dóna certs avantatges respecte al sensor elèctric.
·         Il · luminació
Un altre ús que li podem donar a la fibra òptica és el d'il · luminar qualsevol espai. A causa de les avantatges que aquest tipus d'il · luminació representa en els últims anys ha començat a ser molt utilitzat.






Nº8Busqueu el temps de biodegradació dels plàstics.

Les borses de plàstic tarden entre 10 o 20 anys en degradar-se. Per altra banda, els envasos de plàstic tarden uns 500 anys en degradar-se. Això és degut a que com són derivats del petroli, les seves cadenes estructurals són extremadament fortes com per ser degradades. Però actualment s’està començant a utilitzar plàstics biodegradables.

El plàstic biodegradable està fabricat amb matèries primeres orgàniques que procedeixen de fonts renovables, com la fècula de patata, que al final de la seva vida útil es descomponen en un curt període, en presència de microorganismes, servint d'abonament per a les plantes. La norma europea UNE 13432 especifica els requisits i procediments per determinar la biodegradabilitat i compostabilitat d'aquest material.

És important tenir en compte que no tots els plàstics biodegradables són compostables i viceversa, únicament els que compleixin la normativa UNE 13432 compleixen aquestes especificacions.


No hay comentarios:

Publicar un comentario